Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI).



Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI).
Països Catalans, abril del 2002.





Benvolgut company/a:

Davant la reforma de la llei de partits polítics que tramita el govern del
Partit Popular amb la finalitat proclamada d'il.legalitzar la formació
política basca Batasuna, ens adrecem a tu per fer-te coneixedor de la
campanya de recollida d'adhesions a un manifest de rebuig a aquesta
legislació. Considerem que, des dels Països Catalans sotmesos al marc
legislatiu i polític de l'Estat espanyol, cal expressar amb el màxim de
fermesa la nostra oposició a la llei i a la il.legalització de Batasuna i
no només des de la perspectiva de la  solidaritat internacionalista. Més
enllà d'això, que també és important, des del CCSI valorem aquesta maniobra
política del govern espanyol com un precedent que pot afectar negativament
qualsevol iniciativa política i social que tingui com a objectiu trencar
els actuals límits de la Constitució espanyola i tot el que representa; i
que possibilitarà la repressió de moviments de diferent signe, entre ells,
però no només,
els  nacionalistes i les esquerres

És per això que et demanem el teu suport a aquest manifest. Pots
enviar-nos-el per fax al 93-3172542 o bé per correu electrònic a l'adreça:
llibertats at operamail.com. Cal que ens ho facis arribar abans del 22 de maig
i, en cas de signatures individuals voldríem que a més del nom i cognoms hi
incloguis la teva professió o càrrec. Gràcies.

Salut!







   
C/d'en Bot, 7.  08002 Barcelona.  ccsi at llibertat.com


MANIFEST DAVANT LA REFORMA DE LA LLEI DE PARTITS POLÍTICS
I LA IL.LEGALITZACIÓ DE BATASUNA

En uns moments en els quals, des del govern del Partit Popular i amb el
suport del PSOE, s'anuncia a tort i a dret la reforma de la llei de partits
polítics, amb l'objectiu de portar a terme la il.legalització de la
formació basca Batasuna, les formacions polítiques, entitats i persones
dels Països Catalans que signem més avall, ens hi volem pronunciar, perquè
el considerem molt greu i perquè implica unes conseqüències de difícil
previsió,  tant pel que fa a una evolució positiva del conflicte amb Euskal
Herria, com per a mantenir una situació de normalitat democràtica a l'Estat
espanyol.

És per això que manifestem el següent:

1.- Aquesta reforma suposa una retallada substancial del ja deficitari
règim de llibertats democràtiques a l'Estat espanyol, quant a les
llibertats nacionals dels diferents pobles sense estat que el conformen i a
la garantia dels interessos dels sectors populars.

2.- La reforma de la llei i la il.legalització de Batasuna creen un
instrument legal i obren un precedent que hipoteca seriosament les
possibilitats de desenvolupament democràtic de qualsevol projecte polític,
nacional o social que surti de l'escanyolit marc previst per la Constitució.

3.- És contradictori il.legalitzar una formació política amb la finalitat
anunciada de fer front a la violència política. Amb més motiu si és té en
compte que la il.legalització de Batasuna deixa fora de la llei a desenes
de milers de bascos i basques, que senten els seus interessos polítics
representats per aquesta formació política.

4.- La solució del conflicte amb Euskal Herria no passa per retallar les
llibertats democràtiques a l'Estat espanyol. Sinó ben al contrari, pel
respecte a la voluntat popular lliurement expressada per la societat basca.
En aquest sentit, l'única reforma legal que cal fer és la inclusió del dret
a la lliure autodeterminació de les diferents nacionalitats que conformen
l'Estat espanyol.

És per tot això que ens oposem fermament a l'esmentada reforma de la llei
de partits polítics, que valorem com a profundament antidemocràtica i un
acte de prepotència política. Entenem que les úniques reformes admissibles
són les que aprofundeixen en la democràcia. També ens mostrem totalment
contraris i contràries a la il.legalització de Batasuna; i proclamem que
l'ús de la repressió com a fórmula de resolució dels conflictes -siguin de
caràcter nacional o social- no és admissible en un país que s'anomena
democràtic i de dret.